Jo et pressentia com la mar...


Obra:Poesia 1934-1959 (p. 47)
Comarca:Barcelonès

testing image

Jo et pressentia com la mar

i com el vent, immensa, lliure,

alta, damunt de tot atzar

i tot destí. I en el meu viure,

 

com el respir. I ara que et tinc

veig com el somni et limitava.

Tu no ets un nom, ni un gest. No vinc

a tu com a la imatge blava

 

d'un somni humà. Tu no ets la mar,

que es presonera dins de platges,

tu no ets el vent, pres en l'espai.

 

Tu no tens límits; no hi ha, encar,

mots per a dir-te, ni paisatges

per se el teu món —ni hi seran mai.