L'ermita de Bell-Viatge


Obra:Hospitalencs d'ahir (p. 133)
Comarca:Barcelonès

testing image

L'ermita de Bell-Viatge

Velles pedres de Bellvitge

drenades ran del camí,

guarnides d'userda verda

i de rengleres de pins.

La Verge de Bell-Viatge

entristida n'està avui,

n'ha perdut les prades verdes

que de sempre l'han guarnit.

De la propera autovia

li arriben els esgarips

que li esberlen el silenci

de l'indret que fou tranquil.

A frec d'ermita s'aixequen

eixams de grans i de nins

bucs de portland on s'escauen

cel·les i cel·les sens fi,

Santa Maria, Bellvitge

ja no flaira romanins

ni el groc de les ginesteres

festeja amb el gessamí.

Ja no pot veure l'anella

d'aquells alterosos cims

de les aimades muntanyes

que s'enlairen terra endins.

Ja no veu la mar propera,

tampoc el vell Montjuïc

ni les torres de Barcino

que per segles les fruí.

Pobra ermita de Bellvitge

qui et veu ara i qui t'ha vist!

Eres joia camperola

reina d'un immens jardí.

Els homes t'han ofegada

i et tenen fosca d'oblit

i ni s'aturen quan passen

dins la pressa del neguit.

Els teus romànics carreus

ara es troben escarnits

per enderrocs i deixalles

dels egoismes mesquins.


 

Aguantaràs la tempesta

i tornaràs a florir

quan l'amor de tot un poble

es retrobi al teu camí.