Doncs bé, dues o tres cases mes enllà...


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Doncs bé, dues o tres cases mes enllà del xamfrà que fa el Passeig de Gràcia amb la Gran Via, a mà dreta, hi havia les Galeries Laietanes i el Faianç Català amb les seves dues portes, amples i envidriades i, entremig, clavat a la façana, ben vistent, un gran medalló de tipus modernista, i el rètol de l'establiment exornat amb unes motllures de ferro que hi feien de marc. El medalló, que era de rajols de ceràmica, contenia unes figures al·legòriques degudes al famós dibuixant Josep Lluís Pellicer.

Entrant-hi, gairebé al peu de la porta, hi havia la para­da de llibres que regentava aquell àngel de Déu que es deia Salvat-Papasseit. Pobre Salvat! El vaig conèixer i ens férem molt amics al bar dit del Centro, que funcionava a la Rambla del mateix nom, i on tant ell com jo, i molts d'altres en els moments de pigrícia, hi trobàvem un refugi segur. Aleshores ell i el seu company fraternal Emili Eroles tenien el cap ple de teories revolucionàries de les més exaltades i les abocaven en un full setmanal retolat Un Enemic del Poble. Els veig, encara, ara, a través del meu record, en un racó d'aquell bar, com si els tingués davant, asseguts entorn d'una taula, remenant papers i tenint enfront un modest cafè amb llet. En aquella època, que era tan xiroia com la d'ara és amoïnada, a Barcelona en­cara hi havia bohemis. Es tracta d'un espècimen humà que s'ha perdut fa anys. Eren fets d'una barreja composta de dèries literàries o artístiques, combinades amb una insuficiència absoluta d'armilla. Pesaven molt mes, en ells, les dèries que no pas la moneda. Vivien al dia, més aviat malament que no pas bé. Passaven la maroma del pro­blema dels aliments fent barrila. I qui havia fet avui també faria demà. El Bar del Centro era el seu port de salvació! I allà es refugiaven els dies que els temporals de butxaca no amainaven. Ells i d'altres, i jo igualment, formàvem part, un cert temps, del gremi esmentat.