Salvat-Papasseit. Març 1919 (Fragment)


Obra:Catalans de 1918 (p. 71-72)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Salvat-Papasseit. Març 1919 (Fragment)

 

Plovia a bots i barrals quan, a quarts d'una, entrava a les Laietanes per si hi havia En Salvat-Papasseit, que em sol guardar tot de revistes italianes i fran­ceses d'avançada que rep amb enganyosa regularitat. M'he aturat un moment al llindar de la botiga per contemplar la Granvia sota la pluja perquè en mo­difica, amb avantatge, l'estètica. És en aquests moments, i a sol colgant, quan aquesta avinguda guanya en qualitats plàstiques i poètiques. I, sovint, romàntiques si s'escau d'aturar-s'hi una berlina de dos cavalls, com és ara aquest migdia, i en davalla una damisel·la tota de gases rosa. Quan En Salvat m'ha vist que plegava el paraigua, ha rigut, sorneguer, i m'ha dit burgès. Sosté que el paraigua és el símbol del règim capitalista i de la banca internacional. És l'aixopluc, diu ell, dels qui es gaudeixen amb la mullena d'altri: l'art i la literatura que la burgesia ha aconseguit de donar a la comunitat dels homes és una poesia i una pintura de paraigua, això és, d'aixopluc i amb barnilles. M'ha preguntat si m'era fàcil d'imaginar Jesús i els seus deixebles per terres de Galilea amb el paraigua parat i amb botes de goma; li he respost que m'ho era d'evocar sant Pau en bi­cicleta per les vies romanes. Li he dit que si els futuristes italians, als quals ingènuament i mig en secret admira, havien inventat cap adminicle imper­meable, que tot substituint en la seva divina perfecció el paraigua l'avantatgés en emoció estètica. Ha afirmat, categòricament, que ell i els futuristes de tota jeia prefereixen mullar-se per tal com dignifiquen així llur condició proletària i progressista.