Jo sé com es va anar fent el Ritz...


Obra:Records de quasi un segle (p. 54-55)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Jo sé com es va anar fent el Ritz. El solar havia estat pri­mer un teatre de mala mort que era dels amos del Canari de la Garriga, una taverna posada allà perquè hi recalessin els qui sortien del teatre popular del davant. Per això, quan es va fer l'hotel, els deien, amb una broma prou grollera, «can Ritz i can Rots». Nosaltres, la meva germana bessona i jo, ens divertíem molt, quan aquell terreny ser­via per a exercicis militars, veient com els feien els soldats; ens ho miràvem des de les nostres cadiretes petites posades al balcó de casa, al carrer de Llúria, 21. El Ritz encara era un solar quan vam marxar a Sant Gervasi l'any 1916.

El Ritz es va obrir com a hotel l'any 1919, però no el van voler inaugurar solemnement fins que hi anés un gran personatge. Així va ser quan l'any 1922 arribà el rei a Bar­celona i, com que no hi tenia palau propi, s'hi allotjà.

En aquell moment va venir aquí el primer ministre Sánchez Guerra, que, distanciat de Maura, havia d'aliar-se o bé amb els reformistes o bé amb els de la Lliga. L'any 1922, el Ministeri estava en un moment feble, i Sánchez Guerra va aconsellar al rei que fes el primer ball amb una noia catalana. Don Alfons, que coneixia molt bé les do­nes, es va fixar en una noia guapíssima, íntima amiga de la meva germana Conxa que encara viu a Sevilla, amb noranta-set anys al damunt. La Núria Rusiñol, recordo que era una de les noies més maques que mai hagués vist. Era filla de l'Albert Rusiñol (el germà d'en Santiago), in­dustrial, i un prohom de la Lliga Regionalista. En llegir la notícia del ball, al diari, la meva germana va agafar el telèfon per felicitar-la i va tornar al menjador sense po­der parar de tant riure. La meva mare li va dir: «¿Por què ríes tanto?» I ella contesta: «Porqué Nuria me ha conta­do lo que ha pasado.» Tot seguit va contar-nos que, després del ball, una noia molt lletgeta va acostar-se al rei i li va dir: «Señor, habéis bailado con la chica más separa­tista de Barcelona.» Davant d'això, el rei va respondre, ràpid: «Pues cuando bailaba conmigo no lo parecía.»