Ahir, diumenge, havent sopat...


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

9 de febrer de 1948

 

Ahir, diumenge, havent sopat, a la botiga d'en Ramón Sunyer, vam representar La venjança del rector, en homenatge a Miquel Coll i Alentorn per l'estudi amb el qual ha demostrat que el Libre dels feyts d'armes de Cathalunya, atribuït tradicionalment a Bernat Boades, rector de Blanes en el segle XV, és un apòcrif del segle XVII, escrit per un tal Gaspar Roig i Jalpí. Em vaig passar gairebé tot el dia a can Sunyer, amb les bibliotecàries que s'hi interessen i uns quants xicots de la colla de Miramar; calia preparar l'escenari, i un teló que s'obrís i es tanqués, i fins les cadires per al públic.

L'argument és molt senzill: després d'un pròleg per situar els espectadors, el primer acte passa als Llimbs, on hi ha tot el per­sonal que el Dant hi situa en el cant IV de l'«Infern», de la Divina Comèdia. Gairebé tot el text és escrit en decasíl·labs, rimats o blancs, i és ple de referències a les traduccions d'en Sagarra, i d'al·lusions, a més, d'actualitat. Bé: en els Llimbs hi ha també Bernat Boades, que han baixat del cel per beneït, i que s'hi aprofita del prestigi indegut que li ve del fet d'ésser considerat autor del Libre dels feyts... Però, de sobte, hi arriba la notícia que el llibre és apòcrif. Això produeix en ell una gran desesperació. Es vol defensar, però davant de l'argumentació aclaparadora de l'estudi d'en Coll —i d'una intervenció d'en Roig i Jalpí, que també és als Llimbs— se sent definitivament desacreditat i decideix tornar al món per a venjar-se. Així ho proclama:

 

Què li he fet, al savi de la fitxa,
perquè rebenti així la meva fama?
Ah! No sap amb qui tracta! Vull venjança!
Jo li tallaré el coll, el coll, el coll!
Veig la ratlla de sang que ja es dibuixa
a l'entorn del seu coll! Venjança i fora...!

 

Cal dir que l'al·lusió va ésser entesa i va fer riure. Bé, doncs: en el segon acte, Bernat Boades és al món i cerca ajut per ven­jar-se d'en Coll, però, orientat per les bibliotecàries, s'adona que només s'hi presten els enemics de la seva terra, i hi renun­cia. I així s'acaba l'obra.