testing image

19 de maig de 1941

 

Ahir, a can Sunyer, tota la tarda, sessió de poesia. Molta gent, de la que ja se sap. En Sagarra va llegir uns cants de la traducció de La Divina Comèdia; alguns ja els coneixia, de Prada o d'aquí. Magnífics. En Rossend Llates va llegir alguns poemes de forma perfecta, una mica baudelairiana, equilibrats i sobris, de bona qualitat. Fa el que vol. La Pilar Llongueres, acompanyada pel seu pare, havia de cantar cançons amb lletra i música d'en Llates; no va tenir temps per preparar-les i va cantar Schubert, sense veu, però amb gust i gràcia. En Bertran i Oriola va llegir bells poemes —alguns que ja coneixia, altres de nous— plens d'emoció i els dos primers cants d'un poemet, Sant Francesc, que no ha continuat; el posen en un nivell molt alt entre els poetes actuals. En Sagarra diu que la força principal d'ell és una retòrica perfecta, de primer ordre —potser sí, però hi ha algu­na cosa més—, i el felicita molt efusivament.