Quan vaig conèixer la Montserrat...


Obra:Material d'enderroc (p. 131)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Quan vaig conèixer la Montserrat era una adolescent preciosa que mantenia creences religiosos, que anava a missa i tot això, com jo mateix. Però havia evolucionat amb una voraç rapidesa. Em va deixar enrere, malgrat que ens portàvem cinc anys. Jo era un ganàpia, però la meva candidesa sobrepassava la seva amb escreix.

La seva família, que ja he citat abans, pertanyia a la mitjana burgesia il·lustrada, catòlica i prudentment catalanista. Burgesia de la dreta de l'Eixample barceloní. El seu pare i la seva mare eren unes persones magnífiques i equilibrades. Tenia un germà i una colla de germanes, ben diversos entre si i tots plegats més o menys desequilibrats. Els pares, en veure que començava a prendre decisions fora de la norma de l'època, van protestar i van in­tentar retenir-la, però de manera força prudent, i després van anar evolucionant sense esvarar-se gaire. Quan anys més tard la Montserrat va decidir dissoldre legalment el seu matrimoni per l'Església, ben trencat des de feia molt de temps (en tornaré a par­lar), va ser el pare qui va portar l'assumpte de manera decidida, convençut que era allò el que convenia. I va aconseguir que l'Es­glésia dissolgués el vincle.

Volia ser actriu, ja ho he dit. Sempre ho va voler ser, però te­nia una germana que, decididament, sí que n'era, i la seva àvia, amb escepticisme i fent servir el castellà, li havia deixat anar que «nunca segundas partes fueron buenas». No es convertiria mai, doncs, en actriu professional, encara que durant anys, amb freqüència sacsejada, més o menys com jo, va actuar a força muntatges de grups de teatre independent. De fet mai no va deixar d'«actuar». Alhora volia ser escriptora. I en això sí que se'n va sortir; es convertiria en una narradora de prestigi.