testing image

 

El vespre del 2 d'abril, l'endemà d'allitar-se mossèn Cinto, fou cridat a consulta el cèlebre metge i il·lustre polític catalanista doctor Bartomeu Robert, que ja llavors establí el diagnòstic greu de la malaltia. Confirmat posteriorment per l'anàlisi d'esputs verificada pel doctor Turró, el qual trobà pneumococs i bacils de Kock en gran quantitat, així com el que va fer, quinze dies després, el doctor Calleja, amb els mateixos resultats.

Dotat com era de gran simpatia, animava molt el poeta amb la seva aguda i humorística conversa. No es doncs estrany que acudís a veure'l també els dies 5, 7, 8 i 9; diàriament, doncs, des del greu col·lapse que el malalt sofrí el dia 7. El dia 10 li féu la visita a darrera hora del vespre; a continuació anà a visitar un altre malalt al Passeig de Sant Joan, i assistí a un àpat d'homenatge que uns metges amics li oferiren; en acabar de sopar, tot fent el brindis, morí de sobte.

Aquella desgràcia fou molt sentida arreu de Cata­lunya, però mossèn Cinto no en tingué esment. L'hauria afectat tant, que tots estigueren d'acord a ocultar-l'hi. Sovint preguntava: —¿Com és que no ve En Ro­bert? Que és estrany que m'hagi abandonat!...—. Van dir-li que havia hagut de marxar de Barcelona, per una feina urgent; més tard, com que insistia a preguntar per ell, li digueren que havia hagut d'anar a Madrid, amb tota pressa i sense poder-se acomiadar, per gestionar la llibertat dels catalanistes detinguts.

A les darreries demanava més que mai el seu il·lustre amic, que l'havia atès amb tant d'afecte, i potser va sospitar la veritat, perquè ja ningú no sabia quina excusa donar-li.