No havia vist encara el monument...


Obra:Diari 1918-1961 (III) (p. 125-126)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

9 de novembre 1924

 

No havia vist encara el monument a mossèn Cinto Verdaguer. Veia la massa al lluny i, com sigui que passà la peripècia de la seva inauguració en circumstàncies tan anormals, confesso que no em tirava l'arribar-me fins al monument i fer-me càrrec de com era, i no pas per desviació a l'alta figura del gran poeta, per qui hem sentit una verdadera devoció augmentada amb l'amistat que ens honorà.

Avui diumenge, tot prenent el Sol i passejant tota la família, hem passat per davant del monument a mossèn Cinto. Hi hem donat una volta mirant tots els detalls, les figures i el conjunt. Jo haig de confessar que no m'ha agradat, que l'he trobada una obra germànica, gens de la terra, i ni la figura de l'humil capellà fou aquella que s'aguanta fent equilibris dret del pedestal, ni la cara té aquells trets fisonòmics tan característics de mossèn Cinto, humilitat i resignació alhora, quelcom de pagès quelcom de gran senyor, aquell capellà sense posat ni actituds barroques que vèiem passar camí de Betlem o recloent-se silenciós en la seva cambra del carrer d'Aragó davant la petita imatge de sant Joan de la Creu.

Les dones embolcallades a grans plecs i aquelles dones nues no responen tampoc al que fou la figura i fins la definitiva obra del gran poeta místic. Els relleus tenen també igual defecte i n'hi ha un que és assumpte de marina que hi ha la gran equivocació de fer el mar en relleu sense marc que el tanqui, bo i produint un efecte deplorable.

El cantor de la terra, el profeta de la ciutat futura de Barcelona, el poeta dels Idil·lis i cants místics, del Sant Francesc s'hi moria, de La mort de l'escola i del Virolai montserratí i fins el poeta èpic de L'Atlàntida no s'hi veu enlloc.

Temo que dintre poc, el tal monument, pel que a la part arquitectònica i artística es refereix, anirà a fer companyia als altres monuments com el d'en Clavé, Antoni López, general Prim, Pitarra, Colon, Güell, Rius i Taulet i l'encara no començat i ja rebentat monument a Pi i Margall.

I mossèn Cinto Verdaguer mereixia quelcom inatacable i definitiu.