El monument a Verdaguer (fragments)


Obra:La Veu de Catalunya (p. 1)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

El monument a Verdaguer (fragments)

 

Perquè la gloria de Verdaguer, la gran, consisteix en això: en què en un temps en què la llengua catalana, per mancança de ressorts, estava partida en dues, la literària arcaica i la dels baixos usos del poble, ell portant copsada en son ànima de poeta tota l'essència del nostre parlar que vivia en la llengua noble i popular ensems, alta i viva, és a dir, verament poètica, en boca del poble del camp i de la muntanya, reviva el foc sagrat del verb ca­talà que brilla poderós, fonent en una sola vida podero­sa aquella dualitat malastruga. Des de llavors ja no hi hagué el ca­talà del gai saber i el ca­talà del que ara es parla; no hi hagué més que la llengua catalana alçant-se novament al cel, cantant tota viva.

En això en Verdaguer fou un creador, en això fou mestre de tots nosaltres que el seguírem, de tot el poble català que cantà les seves cançons sense trasmudar la llengua. Aquest és el gran deute de Catalunya a n'en Verdaguer, aquesta la glòria gran del poeta. [...]: és senzillament el Poeta de la Catalunya nova.

Doncs bé, el monument a mossèn Cinto ha d'ésser la glorificació d'això que he dit; i ara dieu-me si la glorifi­cació d'això cap a la plaça de Tetuan.

La glorificació d'això ha d'ésser en vista de tots els horitzons catalans, de les grans coses catalanes que mogueren al Poeta a cantar en la nostra llengua, que li mostra­ren les harmonies de l'ànima catalana.

I si al mateix temps volem que Barcelona, on Catalunya palpita tan fortament, i on tant palpità també el Poeta i on morí, pugui veure de ben a la vora la seva pètrea durada, posem-la en hora bona a Barcelona, però a dalt, en aquella Barcelona que té present tot el cel català i quasi tota la terra catalana. No temem l'esquifiment que allà dalt puga anar a trobar-lo; perquè les altures són inesquifibles, la vista de molt cel i de molta terra ho redimeix tot, [...] mai a la via Diagonal, ni al passeig de Gràcia.

Llavores, a la Diagonal, o al passeig, o allà on vulgueu de Barcelona, podem consolar-nos fent-hi un monument que recordi als barcelonins lo que per als barcelonins fou mossèn Cinto... i lo que els barcelonins fórem per ell. Però lo que fou per a tots els catalans vol cel, mar, muntanyes, la terra... la nostra terra sagrada, Catalunya, que el demana, i ell que la vol...!