Així que entrem al mercat del peix...


Obra:Última oda a Barcelona (p. 35-36)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Així que entrem al mercat del peix
i abastem les seves ofrenes, l'hermètica llotja de mar
on només els autoritzats poden fer negocis.
On teniu la bata blanca? Aneu amb compte, heu trepitjat
el calamar metafísic i trontolla tot Mercabarna en sentir
l'última llei alterada del mar. Fixa-t'hi bé: els camions
aparquen les mercaderies i tothom va per feina.
Scania, Man, Renault: tot plegat
ens fa pensar en una road-movie.
Però no sóc a Montana,
sinó enmig d'una muntanya
que acreix un muntacàrregues gegant.
L'embalum és l'ànima. I el pes? Ja no el conec.
Així doncs, podeu empaquetar poetes
i vendre'ls a l'engròs,
fer negoci amb la lletjor i les males arts
i subhastar l'ètica entre llamàntols, raps i gambes.
Pregunta't, doncs, d'on prové tot.
Sigues presocràtics i sincer
al nord de la zona franca d'aquest cor.
Esbrina qui gronxa cada cosa,
qui grapeja i qui ven cada contorn,
qui és l'intermediari i qui la meuca
que t'espera a l'hotel Alfa a quarts de nou.
I ara puja'm al toro i accelera.
Vull que l'encastis contra els paravents
de l'ànima. Aquest serà el meu testament.
Però mentre no arriba la senyora Lethal Planet,
amb dalla de Vogue i caputxa de Chanel,
sortim com hem entrat: invisibles i en silenci.