I tot seguit passem, apressats, per l'escorxador...


Obra:Última oda a Barcelona (p. 34-35)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

I tot seguit passem, apressats, per l'escorxador
que evoca, de seguida, el nom de Döblin.
No som, però, a l'Eldenaer Strasse
on la metafísica i la teologia
culminen en la física
i la sang calenta i negra cau a raig.
Pots dir l'oblit, la pesta, el magnicidi
del Sant Vedell i el Gall de Pota Blava
des del trànsit animal d'aquestes ànimes —exànimes, inanimades—
que acaben veloçment en la fortor
que puja cap a un cel sense esperança.
Ara ja podem escollir entre les dues opcions:
el bé o el mal. L'escorxador juny els dos conceptes.
I en un d'ells, en el nom de la proteïna, surt el monstre
que s'emmiralla en les estacions espacials,
el GPS i el mòbil (envia'm un SMS, m'exhorten:
cal evitar la clàusula d'haver de contestar).