testing image

Enmig de rotondes de ciment, sota la flor de la migranya,
rondem entre el carrer 5 i el carrer 3.
I quan a Mercabarna ja no queden noms
passem la frontera, com àngels invisibles.
La ciutat dins la ciutat, muralles i reixats:
entrem pel checkpoint camuflats de venedors.
I caminem pel carrer Major sense tocar el terra,
mentre alcem les ales i ens elevem,
amb l'espasa de joguina a la mà,
damunt les naus de fruites i verdures.
Hem robat el llapis de les mans dels majoristes,
com si levitéssim en un somni a l'engròs.
A la nau Carme Miranda hi ha pupitres i albarans,
la vida a tant el quilo i sense regateig.
Però atenció, cal anar amb compte,
perquè nosaltres, avui i aquí, ja no existim.
Podríem ser atropellats pels manipuladors
de les comandes, que van a tota llet pels carrers transversals.
Però no ens fa por morir joves, immortals com som
davant dels ulls aliens.
I no hi ha indret quan l'espai és el silenci
a la gran esplanada del no-res.
Aquí malvens l'ànima al diable
i Mefistòfil tragina taronges d'Alcanar
al mercat al·luvial de naus alimentàries.
Aquest és el no-lloc que ja existeix
quan t'empasses, insomne, l'ossobuco.
El gatge és un ultratge sense imatge.
Ho afirmo tal com raja, no em trabuco,
ni m'amago en un racó de llum mercant.
També els poemes existeixen
abans d'empassar-nos l'altra vida,
l'edulcorada, empaquetada i congelada
que aquí es malvèn a canvi de no res.
No dic res de nou, i el buit de Déu és rés.
Perquè vosaltres no sabeu què és
descarregar melons a Mercabarna.
I com que no ho sabeu, cal que ho veieu
i que n'esbrineu, com nosaltres, els rastres.
Seguiu aquest follet que us acompanyarà
durant el trajecte. Té rostre d'albercoc
i cos escanyolit, però no us en refieu:
a cops també clava queixalada.