testing image

El 15 de maig de 1929, deu dies abans que s'inaugurés l'Exposició, els habitants de barraques de la Font de la Mamella, deis Quatre Camins, del Cavall de Bronze i de Magòria, ais quals se'ls havia atorgat una vivenda a les Cases Barates, començaven a traslladar els seus estris domèstics i les barraques eren immediatament enderrocades. No van caure totes, ni de bon tros, perquè no hi havia prou cases per a tothom, i per això va fer-se el mur que fins fa ben poc ha separat el recinte de 1'Exposició deis nuclis de barraques. Hem parlat ja d'aquesta qüestió, amb més detall, al pròleg d'aquest capítol.

Abans d'ocupar les vivendes, els barraquistes van ser obli­gats a passar per la casa de desinfecció, instal·lada al carrer d'Arnès, avui ocupada per comerços. La vida d'un nou barri començava, i no pas sense tensions, perquè l'animadversió de la generalitat dels pobladors envers els que havien vingut de Magòria —fins entre el lumpen hi ha classes— es féu palesa ben aviat. Del 18 de juliol de 1936, al barri només li van arribar els ecos. Ens n'informen un vell cenetista, que encara viu al barri, i Francesc Candel.

—Recordó només —ens explica Candel— que el 19 de juliol era diumenge i vaig anar a missa amb normalitat. Hi vam anar tots els nois que pertanyíem a una mena de grup de colònies de la parròquia, perquè l'endemà havia 'anar a un campament de deu dies. El capellà va dir missa ràpidament. Estava molt nerviós i ens va fer fora de l'església tot just acabar, dient-nos que l'endemà no marxaríem d'excursió. Això ens contrarià molt. Tot seguit vam veure com s'aixecava una barricada a l'entrada de les Cases Barates, al passeig de la Zona Franca, que aleshores era un magnífic passeig amb centenars d'arbres, que posteriorment han estat talats. Va fer-se, crec, com a accés a l'hipòdrom de Montjuïc.