testing image

La finalitat immediata amb què foren construïts els quatre grups de Cases Barates de l'any 1929 era donar allotjament als habitants de les barraques de Montjuïc, que es volia fer fora perquè no traguessin vistositat a l'Exposició Universal que se celebrava aquell any al recinte de la muntanya. Les dues mil cases barates construïdes el 1929 van ser insuficients per a allotjar tots els barraquistes. Molts, en arribar els requeriments municipals perquè desallotgessin les barraques, van cercar vivenda per Barcelona, on van poder. No era fàcil, perquè la saturació era considerable, a causa de l'allau immigratòria que van comportar els nous llocs de treball creats per l'Exposició: extensió de la xarxa del metro, urbanització de Montjuïc, edificis de l'Exposició...

No és cert, com han pretès alguns, que les Cases Barates resolguessin el problema general de vivenda creat a Barcelona per aquesta immigració massiva, i tampoc no ho és que resolgués les necessitats de vivenda de tots els barraquistes de Montjuïc. Dues mil cases són molt poques cases. Els quatre grups de Cases Barates van servir més de justificació que altra cosa. Que no diguessin que no es feia quelcom per a donar casa digna a la mà d'obra que la burgesia acollia de bon grat. Moltes barraques de Montjuïc no van caure malgrat l'Exposició, i per això va construir-se el mur que fins als nostres dies ha separat el recinte de la fira dels nuclis de barraques, entre l'Estadi i Can Valero. Es van mantenir en peu també d'altres nuclis de barraques escampats per la ciutat, al suburbi i al mateix Eixample, els més importants dels quals eren el Pequín, al Camp de la Bota, i el situat entre Floridablanca, Vilamarí i Entença.