Jo era molt petit quan vaig assistir a l'escola...


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Jo era molt petit quan vaig assistir a l'escola per primera vegada. Havíem anat a viure a les cases barates de Casa Antúnez i aquesta escola era a la colònia Bausili, una bar­riada veïna. El mestre es deia Don Isidro i la mestra Donya Júlia. Eren un matrimoni resident en aquestes mateixes Cases Barates, monàrquics i catòlics tots dos. Don Isidro portava ulleres sense muntura i mostatxo blanc i tibat. Els mètodes educatius eren el punter, les orelles de burro, la cartilla, cantar les taules de multiplicar, recitar el credo i el parenostre. Degué ser amb l'entrada de la República quan L'Ajuntament va obrir una escola a les Cases Barates, la de Sant Raimon de Penyafort. He parlat prou d'aquesta esco­la en diversos llibres i articles meus, car és, en realitat, la que compta per a mi com a primera escola i la recordo perfectament, i no l'altra.

La primera cosa d'aquesta primera escola que seduí a tothom fou la seva gratuïtat. La de la Colònia Bausili, que tothom anomenava «la dels caganers», inicia immediatament un descens en picat i acabà en bancarrota. L'argument dels nostres pares, comparant l'escola de Sant Raimon amb la dels caganers, era elemental: millor i gratis. [...]

 

 

L'escola de Sant Raimon de Penyafort era gran, amb moltes classes i amples finestrals. Tenia un enorme pati plantat d'arbres i unes parcel·les a manera d'hortets, i cada classe tenia cura d'una d'aquestes parcel·les, i es rivalitzava a veure qui assolia els millors resultats. La parcel·la de la classe dels grans causava esbalaïment i admiració, ja que hi arribaren a cultivar maduixes.

Una de les coses que ens cridà l'atenció de bell antuvi fou el fet que aquestes classes eren mixtes, nois i noies junts. Entre altres coses se'ns ensenyava dansa. La meva parella era una nena molt eixerida, amb els cabells arrissadets, que m'animava perquè no tingués vergonya. Tal vega­da, amb aquests mètodes, hauria anat equilibrant i desterrant aquesta timidesa que he sentit sempre davant de les dones, i que és el regust de la meva educació religiosa catòlica. Però, després de la guerra, vam tornar a començar: res de tractes amb les noies: eren pecat.