Ens ho va demanar un dilluns...


Obra:La força de la gravetat (p. 228-229)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Ens ho va demanar un dilluns que tornàvem a casa després de marxar dos dies. Ens ho va demanar expressament i ho vam fer seguint les seves instruccions. Vam llançar les cendres des de dalt del terrat de casa seva mirant cap a casa meva. Volia, ens va dir, que fos un dia de pluja, un dia de tempesta, de borrasca, que plogués i fes vent i llampecs.

El terrat era ple d'aigua. Les seves cendres es desfeien, grisalla contra grisalla dels núvols que passaven per sobre dels nostres caps, una pols que la borrasca dissolia i s'enduia i feia caure tot al llarg del carrer Tarragona. Devien caure pertot arreu, devien arribar fins als filferros espinosos i les tanques punxegudes de la Model, els flocs que queien sobre l'avinguda de Roma i sobre Numància, sobre la plaça dels Països Catalans, sobre els autobusos que esperaven els viatgers que es dirigien a ciutats i pobles on també plovia, hi havia pluges generals, anunciaven els diaris, pluges generals sobre tots i cadascun dels llocs on havíem anat a comprar alguna penyora per a la supervivència. Devia ploure al pis del carrer Balmes, sobre l'Espanya Industrial, plovia fort sobre el Polvorí i damunt del pàrking de terra de la universitat, per les tapes i les reixes del clavegueram deixaven anar tot d'aigua que els cotxes esquitxaven contra els vidres del restaurant, plovia arreu de la ciutat, plovia arreu del país.