Vaig haver d'anar a comprar heroïna...


Obra:La força de la gravetat (p. 218-219)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Vaig haver d'anar a comprar heroïna a l'Espanya In­dustrial, vaig anar al pis del carrer Balmes i hauria anat on m'hagués dit, ell me la demanava i la meva única preocupació era que allò que comprava no fos excessivament dolent, que no li arribés massa tallada o massa pura, però això també va acabar essent una aprensió passatgera. No em sorprenia de mi mateix ni de les meves reaccions, em preguntava si jo era capaç de comprar heroïna al mateix temps que ho feia sense pensar-m'ho dues vegades, per què no ho havia de fer, per què no havia de comprar si era capaç de viure al seu costat veient com es consumia dia rere dia. Els metges ens havien donat alguns substi­tuts que no feien cap mena d'efecte tot i que, a mesura que la malaltia avançava, la necessitat era menor, els sedants rebaixaven l'abstinència i calmaven també la nostra inquietud, quan la hi donàvem a ell, semblava que una part també ens la preníem nosaltres.

A poc a poc el pou semblava fer cedir el terra sobre el qual ens movíem tots. La Maria i el meu pare van haver d'anar a Sants una vegada que jo estava malalt. Van haver de baixar a la darrera andana, ningú no hi arriba, allà baix. A la fi, em vaig aixecar, sabia l'hora en què ha­vien quedat perquè jo mateix havia arranjat la cita, vaig pensar que encara era a temps d'anar amb ells. Quan em va veure, dalt de l'escala mecànica, mentre pujava, va co­mençar a plorar, encara veig els ulls del pare. Ara penso que res no ens hauria aturat, es tractava que pogués viu­re un any, un any i mig com a màxim, ens van dir.