Terrats de Maricel


Municipi:Sitges
Comarca:Garraf

El Palau Maricel va ser construït el 1910 per encàrrec del mil·lionari nord-americà Charles Deering (1852-1927). El palau es dreça sobre un conjunt de cases de pescadors que vorejaven el carrer Fonollar, i l'antic Hospital de Sant Joan. L'hospital va ser fundat el 1326 per Bernat de Fonollar, majordom general del rei Jaume II d'Aragó i primer senyor particular de Sitges. Durant el segle XIX va ser engrandit i remodelat. El gran saló de Maricel es va inaugurar el 18 d'octubre de 1912. Utrillo hi va fer una conferència i s'hi van exhibir les adquisicions d'obres d'art que Deering preveia de situar al palau. Però Maricel, al contrari que el Cau Ferrat, no estava destinat a resistir el pas del temps. El 1912 Deering va tornar al seu país i es va endur una bona part de la seva col·lecció. Actualment, els salons del palau Maricel i les seves terrasses, decorades amb ceràmica popular, s'utilitzen per fer recepcions i congressos. La part de Mar conté el Museu Maricel, que disposa de diverses col·leccions relacionades amb Sitges, el modernisme i el col·leccionisme d'art. Especialment destacable és la donació del fons col·leccionats pel ginecòleg barceloní Jesús Pérez Rosales. Alguns dels finestrals i llindes de porta conserven els intencionats capitells obra de Pere Jou, inspirats en personatges contemporanis lligats amb el món cultural i quotidià de Sitges. Des dels terrats amb una vista molt especial sobre Sitges i la mar podem llegir un poema de David Jou (Sitges, 1953) dedicat a aquest espai.

testing image

Terrats de Maricel

Aquí, en l'altura, el rastre
d'una apoteosi de refinament:
el claustre,
blau de rajoles, blau de mar, blau incommensurablement
-el millor regal que s'hagi fet mai a la brisa,
aquest espai on habitar-hi, indecisa
entre l'aixopluc i l'enlluernament-
i, traspassada una porta secreta,
els diversos nivells de terrats exultants,
amb fonts, amb rajoles, amb visions desbordants,
oh joia lluminosa i concreta!

Claustre, terrats,
coronament d'aquesta arquitectura
consagrada al plaer i a la justa mesura
de meravellaments i d'intimitats!

I nosaltres, invitats
de tant en tant tan sols a la seva llum tan pura,
en quedem enlluernats, contagiats,
per sempre més enamorats:
pedra de toc de tota llum futura.