Hi havia el Pabellón Soriano...


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Hi havia el Pabellón Soriano, després teatre Victòria, en el qual actuaven les atraccions més notables d'aquí i de fora. Això tant si eren de circ eqüestre com de varietés. L'al·licient principal, però, d'aquest teatre, era 1'orgue que hi havia al vestíbul. Una baluerna enorme que grinyolava nit i dia, i que deixava anar, de tant en tant, uns gemecs que semblaven de partera o uns esgarips que feien pensar en la matança del porc, i que se sentien des del Poble Sec i des de Sants. En dir això que consti que no inflo gens el gos.

Aquest orgue tenia la virtut d'apilar a la vorera del davant d'aquell teatre una gernació de babaus que s'encantaven a escoltar-lo amb la boca badada, i que s'hi passaven hores i més hores palplantats al davant.

Hi havia, ací i allà del Paral·lel, barraques de fira, de bunyols, de tir al blanc, cavallets, subhastes i xarlatans a desdir.

Quan feia bo, a les taules de la terrassa del Cafè Espanyol, s'hi agombolava un formiguer de parroquians assedegats. I a dins, estiu i hivern, no hi cabia mai ni una agulla. Aleshores aquest establiment era enorme. Talment un transatlàntic italià dels més grossos. No menys que s'enduia, ell tot sol, més de mitja illa d'aquell indret.

Les tavernes s'hi estalonaven. I escampats Paral·lel amunt i avall, a dreta i esquerra, hi funcionaven una munió de cafès-concert o de music halls, sempre plens de gent, en els quals es conreava, amb una gran ufana, la sicalipsi. Una sicalipsi matussera, esqueixada i greixosa. Com que el Paral·lel tenia el paladar raspós no venia d'un pam ni d'un quilòmetre en el moment de servir-li aques­ta menja. Al capdavall com més grassa era més bona la trobava. De tot i força, doncs, i com més millor. I la gent que es passejava tothora per aquella via acida era un mosquer.