A l'hora de la veritat, la confusió va ser força més gran...


Obra:La felicitat (p. 401-402)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

A l'hora de la veritat, la confusió va ser força més gran: aquell mateix vespre va esclatar una bomba al teatre Principal. Eren dos quarts de nou i tota la Rambla va quedar en silenci, perplexa, mirant cap al teatre. De seguida es va saber que no hi havia hagut desgràcies personals, perquè, sortosament, feia un quart que s'havia acabat la sessió de tarda i el teatre era buit. L'explosiu, col·locat sota la butaca 52 de la primera filera del segon pis, només va provocar unes quantes destrosses en el mobiliari, l'enrajolat, la balustrada i el sostre. Això sí, va mobilitzar les autoritats municipals, mudades per assistir a la festa de la Reforma, que van acudir-hi de seguida juntament amb la policia i els bombers.

Encara no s'havien recuperat de l'ensurt quan, una estona més tard, va explotar una segona bomba. Eren dos quarts d'onze i el teatre Soriano era ple a vessar. La bomba va esclatar al corredor del pis principal, al final de l'últim tram de l'escala de la part nova del teatre. Va obrir un gran forat a la paret, però tampoc no va haver-hi morts, tan sols uns quants ferits lleus. L'explosió va generar pànic i confusió. La gent va córrer cap a la sortida i es va quedar a fora, esperant no se sa­bia ben bé què. Pocs minuts després, el Paral·lel n'anava ple. Va semblar com si de cop s'aturés tot. Davant del Soriano va començar a acumular-se públic i artistes dels altres teatres que, de manera espontània, van posar-se a aplaudir. Al cap d'uns quants minuts van aparèixer els germans Soriano, blancs de guix de cap a peus. El senyor Ricardo Soriano, amb el mateix altaveu amb què s'anunciava l'espectacle, va informar que no hi havia hagut desgràcies irreparables. Els aplaudiments van ser més forts, encara.