En aquella època el Paral·lel tenia mala fama...


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

En aquella època el Paral·lel tenia mala fama, i quan la paraula saltava, en la conversació de les persones serioses, sempre hi havia algú que feia una rialleta de conill d'una estolidesa estrictament pornogràfica. Si jo hagués freqüentat aquesta part de Barcelona, no tindria cap inconvenient a declarar-ho. El cert és que no el vaig freqüentar mai per una raó: per falta de quartos. Era el lloc de Barcelona en què l'avidesa crematística era practicada d'una manera més sistemàtica. A les senyoretes que s'hi dedicaven a les passions de l'amor, se'ls havia de pagar àdhuc la respiració, cosa notòriament exagerada. Però potser si hagués disposat d'algun quartet tampoc no hauria freqüentat aquell indret, perquè sempre em semblà que el Paral·lel era la quinta essència del desordre barceloní cru i descarnat, i el desordre, passat un cert límit, el trobo intolerable.

Principalment, el Paral·lel el vaig conèixer com a lloc de pas, perquè d'estudiant vaig ésser molt afeccionat als paisatges secs de la muntanya de Montjuïc i a les meravelloses panoràmiques que es veuen des de la muntanya, que jo crec — modestament — que són les millors que ofereix el terme de Barcelona. A còpia de passar pel Paral·lel, em semblà que el barri — pres en general — era una barreja de misèria i de procacitat, però que al mateix temps la gent formal i familiar hi era en gran abundància. Ara, el que es veia més, fins a semblar que ho dominava tot, era la misèria i la procacitat, que era, realment, considerable i totalment sofisticada.