Fins dimecres al matí...


Obra:Quan mataven pels carrers (p. 114-115)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Fins dimecres al matí un noi no li passà un avís que, a les vuit del vespre, fos al quiosc de begudes del Marquès del Duero, davant el carrer de Sant Pau. Impacient, eixí molt abans de casa, i es deixà caure, en tardejar, a l'ampla avinguda.

Per fer temps es barrejà amb la gernació obrera que omplia el gran carrer. Un batibull de carros envaïa l'ampla calçada amb un eixordador i pesat sotraguejar. Les bèsties fatigades, xopes de suor, anaven a les quadres amb la resignació de l'esclavatge, capcotes i feixugues. Els carreters, en cos de camisa o samarreta, sense res al cap, asseguts dalt dels car­ros amb posats de fatiga, destacaven, com viva expressió del treball corporal, bast i ferreny, llurs siluetes estrafolàries sobre el ponent encès. Per les quatre línies de l'avinguda, els tramvies pujaven i baixaven, plens de gom a gom, de gent obrera que, neguitejada pel constant suar, romania a les plataformes, espitregada o en cos de camisa, prenent l'aire. Una polsina enrogida pel ponent surava arreu com una boira finíssima, i aquella atmosfera rogenca era tallada per l'enlluernadora resplendor dels cables de les línies aèries dels tramvies, que, ferits pel sol de posta, lluïen com el fil d'una daga. Els estaferms que sostenien aquells fils de llum semblaven barres de foc en esclatar-hi el ponent.

Entre la riada de carros navegaven immenses tosses de camions carregats a curull: sacs, gàbies, caixes... Ací sonava una botzina, allà campanejava frenèticament un tramvia, i entre aquell enrenou que tufejava a greix i a suor s'escorria, de tant en tant, silenciós i lleuger, l'auto burgès, amb l'amo dintre, sense que ningú hi fes atenció.

El port, les fàbriques i els obradors de la Barce­lona vella, de Sants, d'Hostafrancs, de la Bordeta, del Poble Sec i de la França Xica abocaven a l'ampla artèria la gentada treballadora que, retinguda durant el dia, corria adelerada ara als seus quefers o a la seva dèria o al seu vici. Entre els obrers es barrejaven gitanos de les barriades de Montjuïc amb llurs cares de bronze i els cabells de sutge; trinxeraires descalços que collien burilles i duien manyocs de coto afanats, amagats sota la camisa; paperaires amb sacs a l'esquena... Treball, misèria, vici, aventura, tot passava, barrejat, per aquella immensa avinguda!