A principis del darrer decenni del segle passat...


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

A principis del darrer decenni del segle passat, el famós astrònom Comas i Solà tenia una cuinera, jove i decidida, que el deixà, de bé a bé, per casar-se. Un cop casada, ella i el seu home decidiren de llogar una taverna que hi havia al suburbi del qual parlàvem. Però demanaven cinc-centes pessetes pel traspàs i no les tenien. Ella, aleshores, anà a veure l'home bondadós que havia estat el seu amo i li explicà el cas. L'astrònom li regalà els cent duros, amb una condició però: que la taverna s'havia de dir El Paralelo. La dona, és clar, acceptà encantada i sense saber que el nom imposat no era un caprici, sinó una dada científica. En efecte, pel punt on era la taverna, i potser al llarg de tot el carrer, hi «passa» el cercle paral·lel de la Terra corresponent als 41 graus de latitud nord, tal com fou establert, l'any 1794, pels científics francesos Mechain i Delambre, els quals van mesurar, com és sabut, l'arc de meridià de Dunkerque a Barcelona. El Paralelo, taverna, va fer-se popular i, a poc a poc, per extensió, el nom serví per a designar tot aquell carrer encara amb poques cases i on predominaven els barracots, els corrals i els patis que servien de refugi a gitanos i a captaires. Hi abundaven també els xarlatans, nombrosos en aquell temps, que venien oli de balena i de llangardaix per a cremades i mals de la pell, ungüents per als ulls de poll i depuratius prodigiosos. Allí va començar a fer-se un nom el Noi de Tona, cèlebre arrencaqueixals. S'hi veien, ja no caldria dir-ho, carromatos de saltimbanquis i titellaires, de pitonisses i tiradors de cartes, de fenòmens i monstres dissecats, de menjadors de foc i «reis de la força». La propaganda es feia a crits, tal com cal. Com que el carrer no era empedrat, a l'estiu era ple de pols i a l'hivern esdevenia un fanguissar.