Acabada l'aglomeració urbana...


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Acabada l'aglomeració urbana, en el tallat mateix que feia la muntanya, començava tot d'una, però, un gran silenci. Emprenia un camí flanquejat de llaunes de petroli. A banda i banda quedaven uns hortets minúsculs, raquítics, de terra argilenca i vermella, superposats sobre el vessant. En aquests hortets, no s'hi veia mai ningú. El camí era pedregós, s'hi escampaven les runes de les demolicions urbanes, s'hi veien figueres de moro d'un verd polsós i agre. Però, acabada la faixa dels tristos hortets, s'entrava a l'erm de la muntanya. Apareixia, llavors, un gran panorama. Hom cercava una mica d'herba seca per seure, a l'ombra clara d'una figuera. L'olor de farigola, la de l'espígol, era intensa. El panorama, fascinador. La calma flotava sobre el soroll sord de Barcelona, deliciosa. Les llunyanies eren tan obsessionants que la seva presència lírica donava, per esponjament, més constància a l'immediat: el soroll del vent, en els pins immediats, el tremolar de l'aire en l'ombra de la figuera, el lladruc d'un gos invisible i llunyà.