Cau Ferrat


Municipi:Sitges
Comarca:Garraf

Una tarda d'octubre de 1891, Santiago Rusiñol i Eliseu Meifrèn anaven amb tartana cap a Vilanova i la Geltrú a visitar el Museu Balaguer. Van fer una parada a Sitges, al Cafè continental. Allí trobaren una penya d'artistes locals que ja havien descobert la llum sitgetana. No van permetre que continuessin el viatge. En Rossend Bartès els va convidar a sopar a casa seva. Fou un amor a primera vista. Dins del museu podem fer diverses lectures. Així, per exemple, abans d'entrar-hi la lectura d'un text de Ramon Planes (Sitges, 1905-Arenys de Mar, 1989) ens documenta de quina manera l'artista adquirí les cases que, reconstruïdes i modificades, configuraren el Cau Ferrat sitgetà. Ja en la sala, un fragment del discurs que Rusiñol va pronunciar enardidament en el marc de la Tercera festa modernista del 1894 en què exposava les idees estètiques bàsiques del seu programa d'artista, ens pot situar en sintonia d'algunes de les obres d'art que contemplarem al llarg de la visita. Situats davant del brollador i acarats cap a la mar escau llegir el poema que Salvador Soler li va dedicar i un fragment de les memòries de Miquel Utrillo (Barcelona, 1862- Sitges, 1934) que documenten alguns trets de l'artista i la procedència del brollador. Ja en la planta superior davant les col·leccions de pintura, de ferros forjats i de vidres són oportunes les lectures d'un nou poema de Salvador Soler, un altre fragment de memòria d'Utrillo que narra com va ser la processó laica, que va dur els dos Grecos comprats per Rusiñol a París, de l'estació del tren fins al Cau Ferrat.
testing image
Veu d'Eva Marichalar:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/mrJlrvPRusUHqZW4Dttd.mp3

Cau Ferrat

No ets un museu hieràtic, ni un clos de melangia,
no tens deix de provincià, ni cap regust de dol,
sinó la immarcescible i ubèrrima alegria
que a les albors primeres va dur-te En Rusiñol.

Per veure tes pintures no em cal paper ni guia,
els ferros vells em diuen l'art que la forja vol,
i el brollador romàntic la gràcia i fantasia
del gran pintor-poeta i el seu fervent estol.

Ets una llar benigna i una fornal encesa,
caliu inapagable de fúlgida bellesa
nascuda del connubi de la ment amb el cor,

i arran la mar sonora que et besa i que t'exalta
encara sento l'òscul que em va donar a la galta
el teu senyor magnífic, en un migdia d'or.