Catalunya (1714-1936)


Obra:Poesia de guerra (p. 29-30)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Catalunya (1714-1936)

Flamegen les fogueres de banderes
damunt l'oneig dels càntics populars,
vol irisat de les civils quimeres,
pompa sublim dels himnes seculars...

Vetllen els màrtirs en la pau profunda
dels cementiris oblidats i morts,
tres vegades difunts en la rotunda
negativa del temps, de tots els ports

el més tancat a les revoltes àgils
de l'esperit animador, letal
refugi gris de les despulles fràgils,
oh solitud del somni funeral!

Vetllen les cendres al fossar dels dies
com una pols que es convertís en llum,
i en la nit van naixent les melodies
de l'esperança que l'amor consum,

de la certesa d'una vida nova
que es va gestant al pit de l'infinit...
Oh catalans: de la terrible prova
salveu-ne sempre l'obstinat neguit!

Del silenci d'estrelles que tortura
la tenebra del seny i de l'espai,
copseu-ne sempre la flameta pura,
la voluntat que no s'acaba mai!...

Flamegen les banderes catalanes
damunt l'atzur immòbil del record;
banderes de la Pàtria, sobiranes
dintre l'orgull del Temps i de la Mort!

Cauen germans, i el cor sent la punyida;
moren amics, i el seny ja no pot més;
oh soldats, esperança dolorida
de Catalunya, fronda de llorers

vinclada sota el vent de la revolta
que branda mil fuets, pluja de fang
damunt els pensaments, oh greu absolta
dels elements, orquestra de la sang...

Floteu, banderes, sobre el nostre viure!
Planeu, estels, pel gran silenci pur!
Crema d'amor, oh Catalunya lliure,
pels camins del turment i del futur!