Entremig de les fulletes planes i obertes...


Municipi:Sitges
Comarca:Garraf

Una tarda d'octubre de 1891, Santiago Rusiñol i Eliseu Meifrèn anaven amb tartana cap a Vilanova i la Geltrú a visitar el Museu Balaguer. Van fer una parada a Sitges, al Cafè continental. Allí trobaren una penya d'artistes locals que ja havien descobert la llum sitgetana. No van permetre que continuessin el viatge. En Rossend Bartès els va convidar a sopar a casa seva. Fou un amor a primera vista. Dins del museu podem fer diverses lectures. Així, per exemple, abans d'entrar-hi la lectura d'un text de Ramon Planes (Sitges, 1905-Arenys de Mar, 1989) ens documenta de quina manera l'artista adquirí les cases que, reconstruïdes i modificades, configuraren el Cau Ferrat sitgetà. Ja en la sala, un fragment del discurs que Rusiñol va pronunciar enardidament en el marc de la Tercera festa modernista del 1894 en què exposava les idees estètiques bàsiques del seu programa d'artista, ens pot situar en sintonia d'algunes de les obres d'art que contemplarem al llarg de la visita. Situats davant del brollador i acarats cap a la mar escau llegir el poema que Salvador Soler li va dedicar i un fragment de les memòries de Miquel Utrillo (Barcelona, 1862- Sitges, 1934) que documenten alguns trets de l'artista i la procedència del brollador. Ja en la planta superior davant les col·leccions de pintura, de ferros forjats i de vidres són oportunes les lectures d'un nou poema de Salvador Soler, un altre fragment de memòria d'Utrillo que narra com va ser la processó laica, que va dur els dos Grecos comprats per Rusiñol a París, de l'estació del tren fins al Cau Ferrat.
testing image

Entremig de les fulletes planes i obertes, com vanets, ell hi veia els jardins que estimava, les avingudes cobertes d'una volta formada per les branques, els boscos plens de racons de contextura insospitada, la llum filtrada per l'espessetat del verd..., i després d'una estona mirant encuriosit el seu bosc encenia un cigar, i quan tingué més anys una pipa, i a pintar, o escriure si feia mal temps i no es trobava llatí. Aquesta contemplació sempre muda, no era única. Diferents vegades havia esmerçat bones estones precisant les coincidències de les formes que vagament ofereixen les rajoles de València amb lacticinis, o les fugitives aparences que semblen presentar els núvols. [...]

El brollador del Cau Ferrat era al que fou hort de l'ermita del Vinyet, nom femení que abunda molt a Sitges. I a quatre passes, a Vilanova, de la mateixa advocació de la Verge en diuen nostra Dona de les Neus. Hi ha un quadre al Cau que és l'absis de l'església del Vinyet, on es pot veure el brollador que sens dubte colpí les ganes de portar-lo a la seva casa Rusinyol, tot pintant.

En resum, la cambra del brollador a més d'alegre i bonica és aquella on el que visita el Cau Ferrat per primera vegada, refet de la sorpresa rebuda en entrar, ja ha copsat el caire de la casa, encara que sospita la vàlua de les col·leccions del primer pis. El curiós es troba deturat per la visió d'una massa verda, de natura indefinible al primer esguard. Es veu que és una planta de poca consistència, de vores imprecises, com si fos una garba flonja d'herba que es mogués a l'impuls d'una brisa poc bufadora. De primer sembla com si amb la seva abundor omplís tota la cambra, i un cop més a la vora es veu que no sobrepassa els límits d'un brollador de conca corba, octogonal. La planta és la capil·lera, que segons la traducció espanyola de «Medicamenta», feta per l'eminent químic català Enric Soler, en "infusió és una excel·lent tisana, més apreciada com beguda d'hivern que com remei". Essent així no cal parlar-ne més.