testing image

Aquell Pedrolo que no s'assemblava a ningú (fragment)

Pedrolo un dia, potser llunyà, serà per fi llegit, serà per fi comprès al llarg de tota la seva immensa obra. I quan dic immensa obra vull dir immensa no sols per la seva imposant extensió, sinó per tot el que ell ha buscat a través de les paraules, de tot el que ell ha aconseguit amb l'ús del llenguatge, de la llengua que aprenia escrivint, que exigia, diàfana, mordent, incisiva, perquè aquí hi havia tot el seu missatge.

Company d'anys i de minúscules lluites per subsistir, però també company en la certesa que escriure, que in­ventar escrivint, que la creació d'escriure res no tenia a veure amb el fet de seguir vius l'endemà, res no tenia a veure amb el servei al país.

No acudiré al tòpic de dir que el país, el nostre, ha estat injust amb Ma­nuel de Pedrolo, perquè ell no va apel·­lar mai a la justícia del seu país. Molts sabem com ens va costar que acceptés el Premi d'Honor, que més aviat li feia gràcia i prou, i en va acceptar l'Honor però no les pessetes, que va cedir a l'Associació d'Escriptors.

És fàcil, en canvi, dir que va sorprendre sempre a tots la noblesa de les seves reaccions, la fermesa de les seves decisions, que de tant en tant ens semblaven arbitràries. I ho podíem deduir de la noblesa del seu nom, de les generacions i generacions que el precedien, amb l'afegit de la casta noble, però tampoc ens seria permès, car només per atzar ell feia al·lusió a aquesta llar­ga història tancada en els lligalls plens de pols en la torre de defensa del castell de l'Aranyó. Reia en veure la meva cara sorpresa de barcelonina de tres generacions que no s'havia trobat mai cara a cara amb algú de família ennoblida allà cap al segle XIV.

I algú, algú d'una nova generació que encara ha d'entrar a la ciutat dels llibres, descobrirà l'obra de Pedrolo i descobrirà meravellat què pot fer un home tot sol, davant d'un paper en blanc, en l'abisme de la creació, com pot fer-ne sorgir tot el dolor, tot el plaer, tot l'horror d'una vida arriscada. No sols pels camps d'una guerra, sinó pels carrers de la nostra ciutat dia rere dia. No és fàcil emprendre seriosament, profundament, l'obra d'un gran escriptor, però val la pena.