testing image

I continuem la pujada:
més mausoleus que ningú no recorda,
amb capelles enreixades, plenes de pols,
i burgesos enterrats i oblidats
entre uns quants metres d'absència.
Enterraments de caritat, enterraments de paret. Busquem el nínxol del poeta:
... El silenci és la boira
jo somric
i mil llums em somriuen.
Entre Sáez Iranzo i la Família Benejam
hem trobat el creador sense oda.
Perquè cap vers no surt de les llambordes
que no tinguin nom de barricada.
Hem vist la font on et canviaven les flors
d'any en any, fins al dia d'avui.
I hem vingut, Salvat-Papasseit, a retre't homenatge,
no a sotmetre't al nostre cant eixut.
Per això no farem necrofília
amb els teus versos,
perquè tu ets la novetat en flames,
el flamant flamareig de força i fília.
Altrament, aquí tens, a prop teu,
el tenor Viñas.
Damunt la tomba, grans guerrers teutons
amb escut i espasa
i la inscripció, fidel, de Parsifal i Lohengrin.
Quina lluentor més paorosa!
No et van llegir prou bé, Salvat,
no van llegir que la música de circ
silencia Wagner, tanmateix un pompier.
Perquè hi ha molts wagnerians d'awantguarda,
molts werrers de wolframi,
mots werbs walents, wirils,
amb pagesos wenerables
i mitos wigorosos i wessants d'edelweiss.
Que weritable i wíwida, la wanaglòria!
I, fet i fet, quin gran mausoleu el del tenor!
I que petit el teu nínxol,
Salvat-Papasseit.