La Fonda Carcolse i la «Cerveseria del Cau Ferrat»...


Obra:El Modernisme a Sitges (p. 68-69)
Municipi:Sitges
Comarca:Garraf

Una tarda d'octubre de 1891, Santiago Rusiñol i Eliseu Meifrèn anaven amb tartana cap a Vilanova i la Geltrú a visitar el Museu Balaguer. Van fer una parada a Sitges, al Cafè continental. Allí trobaren una penya d'artistes locals que ja havien descobert la llum sitgetana. No van permetre que continuessin el viatge. En Rossend Bartès els va convidar a sopar a casa seva. Fou un amor a primera vista. Dins del museu podem fer diverses lectures. Així, per exemple, abans d'entrar-hi la lectura d'un text de Ramon Planes (Sitges, 1905-Arenys de Mar, 1989) ens documenta de quina manera l'artista adquirí les cases que, reconstruïdes i modificades, configuraren el Cau Ferrat sitgetà. Ja en la sala, un fragment del discurs que Rusiñol va pronunciar enardidament en el marc de la Tercera festa modernista del 1894 en què exposava les idees estètiques bàsiques del seu programa d'artista, ens pot situar en sintonia d'algunes de les obres d'art que contemplarem al llarg de la visita. Situats davant del brollador i acarats cap a la mar escau llegir el poema que Salvador Soler li va dedicar i un fragment de les memòries de Miquel Utrillo (Barcelona, 1862- Sitges, 1934) que documenten alguns trets de l'artista i la procedència del brollador. Ja en la planta superior davant les col·leccions de pintura, de ferros forjats i de vidres són oportunes les lectures d'un nou poema de Salvador Soler, un altre fragment de memòria d'Utrillo que narra com va ser la processó laica, que va dur els dos Grecos comprats per Rusiñol a París, de l'estació del tren fins al Cau Ferrat.
testing image

La Fonda Carcolse i la «Cerveseria del Cau Ferrat» eren les places fortes del Modernisme. Però el moviment s'havia fet massa puixant per a acontentar-se de viure a lloguer. Necessitaven un local propi. S'afermava en la ment de Rossinyol la idea de traslladar a Sitges el taller que tenia a Barcelona, al número 38 del carrer de Muntaner, i que ell i els seus amics havien batejat amb el nom de «Cau Ferrat». Un dia, en sortir de la capella de l'Hospital, i tot encenent la pipa, Rossinyol va preguntar a Mas i Fontdevila si fóra possible d'adquirir una casa prop del mar. Va comprar Can Falua, que aquest era el motiu d'una família que hi havia viscut. Aquella casa era una de les propietats que foren de Bernat de Fonollar, senyor de la vila en temps de Jaume II, llegades als «pobres de Déu Nostre Senyor». Per a això, calgué tramitar un expedient al Bisbat de Barcelona per tal que el senyor Bisbe autoritzés la compravenda. I el 15 de juliol de 1893 l'arquitecte barceloní Francesc Rogent presentà a Rossinyol el pressupost d'enderroc de la casa vella i edificació del taller-museu per un cost total de 2.118'54 pessetes.