En Baró va aturar un cotxe que deia «Policia»...


Obra:Diari 1918-1961 (VI) (p. 18-21)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

19, 20 i 21 de juliol 1936

En Baró va aturar un cotxe que deia «Policia» i va exposar el cas als ocupants. Un d'aquells joves, coneixedor de l'obra d'Apel·les Mestres, es va fer càrrec de la situació: havien de fer unes diligències al Poble Nou, però després aniríem al cementiri. I tal dit tal fet. No hi vam poder cabre tots i, finalment, hi anàrem en Tizià, l'Agustí, en Vilaró i jo. En Maicas i en Baró s'hagueren de quedar sense retre l'últim homenatge a l'amic i mestre.

El vehicle anava ple amb nosaltres quatre i els tres joves de l'auto, armats fins a les dents. Un d'ells duia una pistola metralladora. Vam anar cap al Poble Sec per les Rondes. Tothom era al carrer. Arreu barricades i senyals de la lluita passada. «Porteu medecines, porteu tabac, porteu bacallà» (l'argot de 'benzina'). Vam envestir camí del Cementiri Nou i allí tot era una munió d'autos i furgonetes, gent armada i rètols de tota mena. En un dels dipòsits, vora l'entrada, vam veure el taüt amb la bandera catalana i els noms que havíem enganxat a la caixa. No havien tocat ni canviat res. L'administrador del cementiri, senyor Salvatella, va fer enllestir de seguida els documents, ja que dins les oficines hi havia un gran rebombori. Uns de l'Ascaso demanaven un nínxol per a l'enterrament del dirigent sindicalista mort en la lluita del dia 19. Pel corredor hi havia metges practicants. Un pobre home buscava el seu fill perquè li havien dit que era mort. Unes dones ploraven a la vorera del camí. El primer dipòsit era curull de caixes de fusta blanca, pintades de negre.

Despatxats els papers, els nostres simpàtics de l'auto van voler pujarnos fins al peu del panteó del senyor Apel·les i ens ajudaren amb un zel i un interès que mai els ho agrairem prou. Aixecaren la pesant llosa, ajudaren a baixar el taüt i, un cop acabat l'enterrament, posaren la bandera damunt la llosa fixant-la amb quatre pedres. En pau descansis, Apel·les. Aquí, al costat de la teva muller Laura, la caixa de la qual encara era ben sencera, de costat a l'espai buit que feia setze anys que esperava el complement. Vagi amb el nostre comiat tot l'afecte i l'admiració per l'artista, en aquestes hores tan tràgiques i tan excepcionals.

Vam demanar el nom a aquells joves, ja que les circumstàncies han fet que quedessin lligats a l'historial de l'artista i ens plau de registrar-los en senyal d'agraïment. Són: Antoni Llidó Vicente, republicà d'Esquerra Republicana de Catalunya de Llançà, Gaspar Borràs Ribera, guàrdia d'assalt també d'Esquerra de Cornellà de Llobregat, i Gracien Bompart Thebec, republicà del Poble Sec. Retornats a la mateixa casa de l'Apel·les, no van voler dinar ni les pessetes que els oferíem. La seva delicadesa va arribar al màxim. Realment, amb gent així, bé es pot fer una revolució. Que la sort us acompanyi sempre!