Però tot això no es refereix...


Obra:Les nits de Barcelona (p. 94-95)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Però tot això no es refereix a les masses que es diverteixen en qualsevol lloc i en qualsevol moment així que se'ls ofereix l'ocasió. A Montjuïc, per exemple, on fun­ciona el Parc d'Atraccions. Per cert que el talent de l'ínclit Carles Bohigas és massa gran per a assumir la paternitat de la fonteta que s'ha projectat a l'entrada del clos de les atraccions, prop de la plaça del Dant. L'autor de les famoses fonts lluminoses de la memorable Exposició Internacional del 29 no pot ésser el mateix que el d'una font que sembla la d'un carrer de barriada adornat per a la festa major.

És molt millor la de l'anomenat Mirador de l'Alcalde, que, per cert, la tanquen a les onze de la nit, excep­te els dissabtes i diumenges. Horari totalment impropi, puix que és al voltant de les onze de la nit quan va més gent en aquell sector de la muntanya. I és una llàstima que no funcioni en aquelles hores, per tal com el mira­dor, a la nit, és potser la millor visió facilitada per Montjuïc. Els llums del sector del port són quelcom meravellós, que deixa bocabadats els forasters i els barcelonins que no els han vistos mai.

Que són molt pocs, perquè a l'estiu, el Parc d'Atraccions i els seus voltants són plens com un ou. Això vol dir que la ciutat ha adoptat Montjuïc, que finalment s'ha produït aquell anhelat i amorós encontre entre Bar­celona i l'antigament tètrica muntanya. Encontre que Gabriel Alomar, el poeta mallorquí, va predir en un sonet d'aire clàssic, en el darrer vers del qual un avi deia al seu nét aquestes paraules, al marc d'un Montjuïc rehabilitat i embellit:

«Temps era temps que en aquella muntanya...» I ara parlem nosaltres.