Lo poble de l'Hospitalet...


Obra:Hospitalencs d'ahir (p. 6-8)
Comarca:Barcelonès

testing image

Lo poble de l'Hospitalet està en un pla azia la marina i distarà lo riu Llobregat d'allí, mitja hora o tres quarts. Lo poble és prou estès en caseria i habitants. La iglésia parroquial és baix la invocació de Santa Eulària de Mèrida, Verge i Màrtir, que és la patrona i la titular de la iglésia, fent-se en tal dia 11 de desembre solemne festa, i més per la diada de Sant Roc, patró del poble, enyadint-se l'endemà la festa d'uns Sants Màrtirs, que paga Casa Molinas, per la dàdiva que en féu de algunes relíquies en aquella parròquia lo Quondam Sr. Ardiaca Molinas, que ho fou en la Catedral de Barcelona, i dugué les relíquies de estos Sants Màrtirs, de Roma. En la diada de Sant Roc, Festa major que és del poble, hi ha convit general d'hostes en les taules d'aquells veïns, donant-se'ls bou i arròs, sucre i canyella, olla gran dins de la xica, és a dir abundant fartuorum. Se fa festa també per Sant Sebastià, màrtir, patró del poble en aquella iglésia, i concorregut jubileu. També s'hi fa festa per la Mare de Déu de la Font de la Salut, i en l'ermita de Nostra Senyora de Bellvitge en lo dia 8 de setembre, un quart de hora distant del poble de l'Hospitalet en les terres de Marina. En quant a Capellans residents són lo Sr. Rector, dos o tres vicaris, i lo mestre de Minyons, sí és capellà. Lo ermità de la Mare de Déu de Bellvitge fa d'escolà major, i porta la Creu en professons i enterros. La rectoria, que la dóna lo Sr. Capiscol de la Seu, és la mes pingüe de tot aquell rededor. Detràs de l'altar de la Mare de Déu de la Font de la Salut se ou de continuo murmullo d'aigua que mana de una font, no veient-se en ninguna altra iglésia, fora d'esta. Lo qual altar, amb altres, queda lo primer en la primera capella fonda a la part de l'evangeli, i costat de la sagristia, i al davant d'est n'hi ha altre igual amb alguns altars, i lo nou de Sant Sebastià.

Lo Campanar queda un poc  endavant del frontis de la parròquia, qual és d'hechura ochavada, tot de pedra, i no molt alt, pues que molt poc puja de la teulada de la iglésia, el volta dalt una balustrada. Té vuit finestrals amb enreixats de pedra en ses voltes, en quiscun, i sols quatre campanes, dos grosses, i dos petites. La grossa nomenada Eulària és bastant sonora, i fina, i la segona, nova de pocs anys també, un punt més al­ta, i consonen molt bé quan toquen a festa i a morts. Hi ha en lo campanar rellotge d'hores i quarts. La campana grossa toca les hores, i la mitjana de les dos petites, los quarts, a no tocar a morts o a festa. Volta a una com galeria los costats i detràs de la iglésia.

Lo carrer a son davant, que és lo major, és bastant llarg i ample, olim pas de més cotxes i carruatges, per anar a Madrid. Les cases de dit carrer són de pagesos i d'oficis mecànics, amb los de liberals de metge i apotecari. A mig carrer és la Font del Comú en una petita plaça. Des de la rectoria a la iglésia, a son davant media un pont cobert, al costat del cementiri, d'una arcada sola, de color vermell amb una tarja blanca a la vora de l'arc  amb la inscripció llatina, que diu: Adoraverunt Deum et deinde Regem; sobre del pont hi ha alguns balconets, quedant lo cementiri tancat al costat de la iglésia, amb portal i barandilles de fusta amb una quartilla sobre del portal del cementiri, que diu: Puix a quant lo món alaba; dóna fi la sepultura; no vulles res que no dura, i no témies mal que s'acaba. Esculpides que queden tals lletres en la mateixa pedra, sobre d'aquell portal, i d'allò ben adequades a la mort, que tot ho acaba. La glo­rieta del Sr. Rector, i passeig a peu pla a la dita glorieta, és de gust. En quant a les cases de l'Hospitalet, les de més nomenada són la de Cortada, vulgo Can Xarricó, amb l'annexió de 10 cases noves fins al cementiri, totes iguals. La de Famadas a l'últim del carrer, dret a Cornellà; les de Molinas; Amat =Borrás= Don Tomàs Fetjó; Nadal, dins, i fora de l'Hospitalet, àlies la torre dels Padres, per haver estat amb la hisienda, vui de Nadal, del Padres Jesuïtes. La d'Alemany queda apartada un quart de hora de l'Hospitalet, dalt d'un collat, a la banda del nord. La de Melich; la de Pau Prats, àlies d'en Pau de l'arna, pagesos acomodats. Les demés cases són de pagesos que se la passen medianament, comparets, treballadors i de pobra gent. De les dones i minyones n'hi ha algunes, que ja vesteixen com de la classe mèdia de menestrales de Barcelona, i les demés, com de l'art de terra.

Prop de la Torre de Alemany és la del Doctor Cervera. La torre de Nadal, olim dels Padres Jesuïtes, queda més baixa mitjançant la riera a la vora del Clos de Casa Cortada, vulgarment Casa en Xarricó. Ge. En quant al terreno no és tan sa com lo d'Esplugues i Sant Just, per ser fondo, prop del riu i dels estanys de Port i Remolar, que sol haver-hi aigües embassades, que ocasionen febres i malalties epidèmiques a molts i moltes de per allí. La Torre d'Andrade, que és dels Srs. Marquesos de Ciutadilla, a les últimes cases de l'Hospitalet un poc apartada azia a un collat amb un caminal amb arbres, que fineix a la vora del camí que va a Cornellà, és de pertinència de la Parròquia de dit lloc de Cornellà, i no de l'Hospitalet, amb tot de ser-ne més veïna; i també prop d'esta, la de Don Felip Mercader, azia Cornellà.