testing image

Tot ell sud: pell bruna, ulls brillants i vivíssims, cabell negre i profús; gest cordial, vehement i enèrgic, amb intermitències lànguides; caràcter apassionat, jove, impulsiu —ampul·lós i concís a la vegada—, d'una imaginació velocíssima; un clavell vermell al trau del tern gris; exalçador nobilíssim de totes les amistats; cada frase una idea, cada mot un vers; així coneguérem el poeta andalús —mediterrani—, en un bar ciutadà, una d'aquelles tardes dominicals isolades, de les quals havem, alguna vegada, abominat. Un viu interès pel jove poeta dominà tot seguit les ínti­mes preocupacions, aquell dia àlgides. Apenes recitats —admirablement recitats— els primers versos, la nostra admiració prengué forma tangible i comprenguérem que ens trobàvem davant un ver poeta. I, en par­lar d'admiració, no ens referim a aquella invalorada de la boca oberta —còmoda positura irresponsable— ans al reconeixement d'un vibrant temperament poètic, d'una esbalaïdora aptesa per a la imatge ràpida i moderníssima i un sentit formidable del ritme i de la lírica.

La nostra simpatia per F. García Lorca, ràpidament mutada en una bona amistat, ens ha donat ocasió de conèixer la major part de la seva obra. Obra poc copiosa, per la intensa disciplina i exigència de l'autor amb si mateix, però, d'una força d'atracció poderosíssima. I així nosaltres, que sense la coincidència de la seva vinguda a Barcelona per assistir a l'estrena de Mariana Pineda, a la trajectòria Dalí-Barradas-moderníssima i un sentit formidable del ritme i de la vida al poeta andalús, ens trobem avui fent el seu elogi sincer i apassionat —amb força signes d'admiració i grans gesticulacions d'entusiasme.