Cant espiritual


Obra:Poemes de l'alquimista (p. 182)
Comarca:Maresme

La Fundació Palau va ser creada per Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917-2008) al poble de Caldes amb la voluntat que es convertís no només en un centre d'art on s'exposessin les col·leccions del seu pare i d'ell (especialment els picassos), sinó també perquè fos la preservadora de tot el seu fons documental (biblioteca, manuscrits, epistolaris...). En una de les sales, o bé en el pati posterior, trobarem prou silenci i recolliment per a llegir diferents textos de Palau. Com ara el poema "Cant espiritual", datat a París, l'1 de maig del 1950, molt representatiu de l'actitud que l'escriptor va prendre davant els temps atziacs que li tocà viure. També un prosa sobre les essències picassianes, al qual va dedicar extensos volums, molt valorats arreu del món sobre la gènesi de l'obra artística de Picasso. I, finalment, el conte "La dama de les magnòlies" , darrer conte escrit per l'autor a Caldes, datat el 7 d'agost de 2003 i que se centra a glossar el magnolier que ocupa un espai destacat en el pati posterior de la Fundació.
testing image

Cant espiritual

No crec en tu, Senyor, però tinc tanta necessitat de creure en tu, que sovint parlo i t'imploro com si existissis.

Tinc tanta necessitat de tu, Senyor, i que siguis, que arribo a creure en tu -i penso creure en tu quan no crec en ningú.

Però després em desperto, o em sembla que em desperto, i m'avergonyeixo de la meva feblesa i et detesto. I parlo contra tu que no ets ningú. I parlo mal de tu com si fossis algú.

¿Quan, Senyor, estic despert, i quan sóc adormit?
¿Quan estic més despert i quan més adormit? ¿No serà tot un son i, despert i adormit, somni la vida? ¿Despertaré algun dia d'aquest doble son i viuré, lluny d'aquí, la veritable vida, on la vetlla i el son siguin una mentida?

No crec en tu, Senyor, però si ets, no puc donar-te el millor de mi si no és així: sinó dient-te que no crec en tu. Quina forma d'amor més estranya i més dura! Quin mal em fa no poder dir-te: crec.

No crec en tu, Senyor, però si ets, treu-me d'aquest engany d'una vegada; fes-me veure ben bé la teva cara! No em vulguis mal pel meu amor mesquí. Fes que sens fi, i sense paraules, tot el meu ésser pugui dir-te: Ets.