testing image

La petita allau humana, sortida de l'església de San­ta Anna, es dirigia cap a la plaça de Catalunya i anava deixatant-se en les seves amplàries inhospitalàries, camí del passeig de Gràcia, on la Banda Municipal —per mal nom, la Banda d'en "Llànties"—, dirigida pel mestre Rodoreda, situada davant de Can Samà o de Can Marcet, executava un d'aquells concerts carrinclons que feien les delícies de les criatures i de les mainaderes.

El passeig de Gràcia era ple de gom a gom en aquells moments, especialment al costat on la música tocava i, entre aquella multitud integrada per elegàncies i vulgaritats, per vanitats i per modèsties, i per noies i per joves que, privats de relacionar-se per una etiqueta severa, iniciaven, amb els ulls, les converses inflamades de futurs idil·lis, hom havia d'evolucionar sovint per no trencar la cadena exemplar dels bons burgesos barcelonins, que sortien a passejar la mainada; la qual cadena hom sentia unida i indissoluble, no sé si per l'afecte fa­miliar o per efecte de l'apetència que desvetllava en tots ells aquell paquet de dolços que el pare sostenia amb ses mans encarcarades per uns guants de pell que indubtablement no sortien més que a les festes.

Aquella bona gent complien, amb la severitat d'un ritus, llur programa dominical; espiritualment, catòlics; pràcticament, llaminers; sentimentalment, filharmònics, havien anat a Missa, havien comprat unes llaminadures, escoltaven un xic de música i se sentien feliços sense les complicacions aristocràtiques dels senyors "de missa de dotze".