Però no tot foren xicots tranquils de bar a L'Eixample ...


Obra:Va ploure tot el dia (p. 34-35)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Però no tot foren xicots tranquils de bar a L'Eixample. Ensopegares amb algun roc i l'ensopegada et deixava bal­dada. La més grossa la vas tenir a l'Instituto de Ense­ñanza Media X, a l'hora de voler inscriure-hi els teus fills. El català que et va rebre va contestar-te en castellà. Sabies que era català perquè el vas sentir parlar català per telèfon amb algú, a l'altre costat de la finestreta; sabies que era català perquè el seu gos, ajupit al peu de la taula del seu despatx, va dir quelcom a l'amo i l'amo contesta: «Qué rondines?» Però a tu et va contestar en castellà i malament.

Malament perquè tu exposaves un cas especial: el d'un noi que havia de prosseguir el batxillerat començat a Fran­ça. Tu esperaves que el funcionari català es faria càrrec del teu problema, que en explicar-li els primers detalls es fondria com un bolado, disposat a servir-te per solidari catalanisme; que en saber ell que es trobava enfront d'una catalana que ha decidit tornar a la terra enyorada, es desviuria per ajudar-te. Doncs, no. Què et pensaves, ximpleta?

L'home del gos ni et deixà parlar. A la teva introducció eloqüent i un xic emocionada s'impacientà i va tallar pel dret: «Haga una instancia.» I tu, recolzada al taulell del funcionari, vas tenir la barra de preguntar-li amb quin paper calia presentar la instància, per duplicat o triplicat, amb pòlissa o amb pòlisses... Va creure que li prenies el número.

I et vas sentir xafada per aquell català eixut, d'ulls freds, que només s'humanitzaven en parlar-li al gos... en català. Com que hi havia aquella cua, el funcionari tingué una ocasió única per a presumir d'eficient davant d'una ignorant i pesada que, perquè venia de l'estranger, es creia amb tots els drets: «¿No ha hecho nunca una ins­tancia? Vamos, señora, tengo otras cosas que hacer, ¿no ve cuánta gente tiene detrás? Vaya a un estanco y allí la informarán...»