Tots ells tenien els seus tics ...


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Tots ells tenien els seus tics. Díaz-Plaja parlava com si tingués la boca plena, amb una veu baixa i fosca. I aprofitava les classes per escriure versos. O, almenys, això suposàvem. Repicava la taula amb les puntes dels dits, com si copegés un piano de cua. I, de sobte, es quedava immòbil, amb la mirada fixa en l'infinit. Carreras portava ulleres de miop, més gruixudes que les normals, que s'havia de treure per llegir. I, aleshores, tot fent ganyotes, s'enganxava el llibre a la punta del nas. Deia just el que havia de dir, amb la cortesia i la solemnitat que devien fer servir els antics i venerables professors d'Oxford. Olives i Saldaña, un, alt i prim com un pivot de la NBA, i l'altre, més baix i de formes més aviat plenes, eren reflexius, de reaccions lentes i segures. Al contrari, Santos Coco i La Puente Larios eren nerviosos, gesticulaven sense parar, el primer, afermant el colze damunt la taula i apuntant amb l'índex l'interlocutor, i el segon, movent els braços com si fossin l'hèlix d'un avió del 18. De tots ells, conservo el record de moltes classes concretes, de moltes observacions deixades anar de passada. D'Olives, poso per cas, no n'he oblidat mai una d'aquestes. «Als Països Baixos, es conserven unes proves corregides per Erasme, mentre que, aquí, tendim a destruir-ho tot. Bo i dolent». De Carreras, unes classes sobre Bergson, fetes amb motiu de no sé quin aniversari. I de Díaz-Plaja, una d'esplèndida sobre Baudelaire, amb lectura i comentari d'uns versos. De La Puente, els aparells més o menys rudimentaris que, de tant en tant, ens duia a classe. Els experiments amb tubs reglamentaris. I les visites al laboratori, que, si no vaig errat, era al darrer pis, costat per costat de l'aula de dibuix. [...]

De tots ells i dels seus manuals, la majoria excel·lents, vaig aprendre molt del que sóc ara. O, si més no, del que penso que sóc. D'Olives, per exemple, vaig aprendre la passió pel llibre. De Carreras, l'ordre i l'afany de precisió. De Saldaña, la necessitat de raonar i d'esgotar tots els perquès d'una qüestió. De Díaz-Plaja, la tendència a la síntesi i a la classificació, el plaer per la lectura (un any, sense anar més lluny, ens va fer presentar un conjunt de deu critiques sobre deu llibres llegits). De Santos Coco, el gust per la provocació i la discussió. I de mossèn Miquel, l'erudició i, a la vegada, l'art de saber valorar les intuïcions i d'establir connexions entre els materials aplegats.