testing image

El gran parterre


Va morir al Turó Park la meva infància.
Puc veure encara els matins d'estiu,
la lluïssor dels verds i l'alegria
amb què corríem, com ens aturàvem
als petits sortidors d'aquelles fonts
que torno a sentir mullant-me els llavis.
Començava en el llac l'esclat de llum
amb el luxe blanquíssim dels nenúfars
i el vol de les libèl·lules com àngels
que s'aturaven en un punt de l'aire.
I la llum s'escampava, amb les espurnes
de l'aigua de regar, pel gran parterre
de gespa: un espai obert i prohibit,
res més que herba tranqui-la, protegida
per la vora d'estaques pintades de blanc.
Una calma de gran jardí als meus ulls.

Ara han tret les estaques i allà hi ha
un camp de terra amb clapes d'herba
perquè tothom hi va a passejar els gossos.
La llibertat també va recordar-nos
que som el poble brut de què parlava Pla.
I que és fàcil tornar a ser cruels.
Recordar és això: deixar passar
una oportunitat de ser feliç.