testing image

Espera, encara

 

La mort m'ha fet com un eixut,

per sempre.

Ja no hi ha ocells, no hi ha cap flor

que es gronxi:

d'aquest ermot van aflorant

les pedres.

I sento encara aquella veu

que em guia!,

tinc les paraules que escrigué

i em resten!,

però no trobo aquella mà

segura,

forta i benigna, purament

oferta.

Arravatada, no puc més,

em giro...

Àngels de Déu puc albirar

que em miren,

pleguen les ales i amb els ulls

em diuen:

«Encara et manca més virtut, espera.»