Cada cançó de Pilar Alonso penetrà en els porus del moment ...


Obra:Les nits de Barcelona (p. 32)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Cada cançó de Pilar Alonso penetrà en els porus del moment. I no es podien comprendre les màgiques nits de Sant Joan sense el seu Quan s'enlairen els coets... ni tampoc la Pasqua de Resurrecció sense que alguna colla disparés a l'aire blau les caramelles popularitzades per l'Alonso des de l'enyorat Eldorado, gronxat aleshores per les suaus palmeres de la plaça de Catalunya i amb la nota de color de les bigarrades indumentàries de les minyones i els uniformes rebregats dels soldats. Àngel Zúñiga, que fou un dels panegiristes més entusiastes de Pilar Alonso, digué: «Pilar Alonso cantà tot allò que el diari contacte amb la ciutat feia amable. Les Rondes, amb el Pes de la Palla i els reservats de Can Moritz; l'esquerra de l'Eixampla, amb les seves acadèmies de ball; els tramvies d'en Foronda, o el Foment, on anava a ballar amb el seu promès. L'Alonso va elegir el color local, que era el millor que li esqueia. Els tipus del carrer, el lèxic d'una gent que estimava l'humor sa per damunt de totes les coses, i l'enorme força de suggestió de la classe treballadora, li serviren per a mostrar-nos en la superficialitat d'una cançó tot allò que en aquesta hi havia d'humanitat...». I de poesia, afegiria jo. En els anys vint. La Portaferrissa, Els focs artificials, La Font del Gat, La balladora, Els Tres Tombs, Pasqua Florida i altres cançons de Pilar Alonso esdevingueren tan populars com ara el Se'n va anar.