Lo guaita de Montjuïc (fragment)


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Lo guaita de Montjuïc (fragment)

I

Quin bon vellet lo guaita — que es va morir!...
A Palamós bé en parlen, — del vell Marí.
De la nostra Marina — les glòries sap;
ell vos dirà sa història — de cap a cap,
de Montjuïc a la torre, — sempre amatent,
ha senyalat les veles, — lo temps i el vent.
Vegé nostra Marina — nàixer i florir
i, quan l'ha vista morta, — se va morir.

II

Ell prou vos retrauria — los jorns aquells
que s'omplí Barcelona — de mils vaixells
tallats per mestres d'aixa — dels que no hi ha,
(que ara, a Lloret i a Blanes — van a captar.)
Que el pinetó i el melis — de l'alt Vallès
en bergantins tornaven — dels més lleugers,
i fragates veleres, — de bon guindat,
botaven, des de Roses — fins a Montgat.

III

Amb quin a la Torre — feia senyal
quan la nau apuntava — només lo pal!
Amb quin goig  a les mares — i a les mullers
marcava la tornada — dels mariners!
Les promeses miraven — dalt del Castell.
— Una bola a la punta, — ja torna ell! —
— Los armadors dels porxos — de can Xifré
adelerats talaien —si la nau ve.

IV

Mai vegé nostra terra — tant bé de Déu,
les nostres naus anaven — pertot arreu;
catalana bandera — passà pertot,
és català el nostramo — també el pilot,
catalana la casa — de l'armador;
los pobles de marina — se feien d'or...
Mes noves lleis vingueren —d'allà Madrid
que en lo port los navilis — nos han podrit!