Barcelona deixà d'ésser una ciutat provinciana ...


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

 

Barcelona deixà d'ésser una ciutat provinciana en els anys de la primera gran guerra — que coincidiren amb el pas de la gent de la meva generació per la ciutat, amb les meves deambulacions pels carrers de les quadrícules portant el ventre prim de les sòrdides dispeses. Ens fou possible així de veure la liquidació de l'exhibicionisme provincial en balcons i tribunes — aquelles senyores grasses assegudes en les poltrones laterals de les tribunes amb uns senyors al fons del vidre, en la semiobscuritat del saló, passant-se la mà per les barbes grises. Quan davant d'aquestes baluernes passava un espectacle qualsevol, els usufructuaris eren envejats per la gent del carrer. — Aquests sí que ho veuran bé! — deia la gent. Es produïa un fenomen curiós: quan passava una processó, per exemple, semblava que els qui realment s'exhibien no eren els qui portaven el ciri, el tàlem o el penó, sinó els qui la contemplaven, amb cara de circumstàncies, darrera de l'impressionant i sumptuós vidre. Arribava un moment que la processó semblava immòbil i que davant d'ella desfilaven, fent-li llum, una darrera l'altra, totes les tribunes de les quadrícules, bufades, solemnes i rígides.

A mesura que Barcelona anà creixent, aquestes manifestacions de l'afectació provincial desaparegueren.

Però els ferros dels balcons persisteixen. N'hi ha tants que la seva universal presència contribueix a la tendència a la claustrofòbia que fomenten els carrers regulars de la quadrícula, sobretot en certes tardes lívides i ara que el creixement de la ciutat fa que els carrers de l'Eixample semblin cada dia més estrets.

Aquests ferros exciten aquesta sensació en termes vivíssims. Aquests ferros de barana us punxen el front com una corona d'espines o us furguen en la boca de l'estómac amb una persistència maligna. És per això que els arquitectes de la meva generació que imposaren la casa sense balcons ni ferros ni tribunes feren un gran servei a la ciutat i al país. Si en tots els aspectes de la vida s'hagués pogut liquidar l'esperit provincial com en aquest ha estat possible, hauríem fet un gran camí.