testing image

 

A l'estació de França, un faetó de vidres tirat per un cavall escanyolit ens transporta tota la família fins al pis del carrer de Mallorca—Mallorca, 244, 2n lª. Els vidres trontollen en l'empedrat del carrer. Barcelona desfila a través d'aquestes pampallugues vibràtils. Tot és molt diferent, és clar, de les coses de la vida immediata, tot és més gros i més important, però res no m'atrau amb força. El pis—pujada l'escala una mica obscura — em sembla incolor, inodor o insípid. 1 a més sorprenentment petit. Aquesta reducció de proporcions fa que tot ens caigui una mica a sobre. Si no tinguéssim res més a fer ens posaríem tristos — menys l'Angeleta, que potser perquè és més de pagès que nosaltres està il·lusionada i no para un sol moment de feinejar.