La Julieta, de color de canari...


Obra:La plaça del Diamant (p. 21)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

La Julieta, de color de canari, brodada de verd, va sortir de
no sé on i em va dir, tapa'm que m'haig de treure les sabates... no
puc més... Li vaig dir que no em podia moure perquè un jove que
buscava l'americana i volia ballar amb mi de totes passades
m'havia dit que l'esperés. I la Julieta va dir, balleu, balleu... I feia
calor. Les criatures tiraven coets i piules per les cantonades. A
terra hi havia pinyols de síndria i pels racons closques de síndria i
ampolles buides de cervesa i pels terrats també engegaven coets. I
pels balcons. Veia cares lluents de suor i nois que es passaven el
mocador per la cara. Els músics contents i toquem. Tot com una
decoració. I el pas doble. Em vaig trobar anant amunt i avall i
com si vingués de lluny, de tan a la vora, vaig sentir la veu
d'aquell noi que em deia, ¡veu com sí que en sap de ballar! I
sentia olor de suor forta i olor d'aigua de colònia esbravada. I els
ulls de mico lluents ran dels meus i a cada banda de la cara la
medalleta de l'orella. La cinta de goma clavada a la cintura i la
meva mare morta i sense poder-me aconsellar, perquè vaig dir a
aquell noi que el meu promès feia de cuiner al Colón i va riure i
em va dir que el planyia molt perquè al cap d'un any jo seria la
seva senyora i la seva reina. I que ballaríem la toia a la plaça del
Diamant.
La meva reina, va dir.