L'ocell negre


Obra:Poesia completa (p. 209-210)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

L'ocell negre

 

Aquesta nit els coloms

fan més brogit a la cornisa.

En aquesta hora els carrers

són buits.

És ara

que tu, gran ocell negre,

camines eixalat

per la deserta plaça,

sota el braç un plec feixuc

de fulls de diari,

sentint la matinada

com una gasa inconsútil

humida a la cara.

 

Tot just clareja

mal desprenent-se de la fosca.

Escoltes el primer

xiular dels trens

que lentament arrenquen

del món suburbial.

 

No hi ha encara en aquesta

plaça vastíssima, sense arbres,

ni un bar obert

on puguis beure un glop

per retornar-te una mica.

 

No tens en veritat altra escalfor

que la llarga abraçada de la tarda.

Una mà et fa senyals,

ectoplasma de boira

que tu no veus, ni et gires.

On vas? No ho saps.

Potser

vas on ja res no faci mal.

Què esperes? Potser el vol d'un falziot

o que s'aixequi el sol

emperesidament d'un mar de núvols,

ple de sinistres

pensaments, d'inconfortables

records i certeses:

la vida

val només per moments

inesperats d'intensa

felicitat que no podem

fer nostre del tot

ni retenir-la gaire estona.