Sextina per a un poema visual transitable...


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Sextina per a un poema visual transitable, en tres parts, situat en un espai urbà, a l'entorn del Velòdrom d'Horta

Als arquitectes Esteve Bonell i Quico Rius

La primera de les lletres,

alta de setze metres, és de pedra,

enmig de balancins, voltada d'arbres.

(Més endavant la podrem veure a trossos).

Ve a ser com la primera part d'un llibre,

on els signes no són res més que signes.

 

Sobre un parterre hi ha els signes

de puntuació. Entre les lletres

corre un camí vermell (el curs del llibre).

Per fi, entre desmais hi ha els blocs de pedra

de la mateixa lletra feta a trossos.

El caminal es vorejat per arbres.

 

Aquest "text" rodejat d'arbres

i junt amb el parterre ple de signes

apunta el pas dels dies fins als trossos

de la segona A. Entre les lletres,

hi trobeu plantes, arbres, herba i pedra,

i, tot plegat, ho imagineu un llibre.

 

Vol ser, com la vida, un llibre

que té comes i punts enmig dels arbres,

un naixement i un curs damunt la pedra

i un sol final, ben lluny de falsos signes,

perquè la vida aquí fuig de les lletres

si amb el teu seny ajuntes parts i trossos.

 

Moltes miques fan bons trossos.

Aquí el secret escapa de tot llibre

i en passejar pel mig de dues lletres

podeu mirar el camí o escoltar uns arbres.

Les coses i el paisatge són els signes

per entonar el discurs de pedra a pedra.

 

L'última lletra de pedra

ens recorda el destí, caiguda a trossos:

l'assolament de la vida; i els signes

d'entonació o pausa —com al llibre—

són incidents del discurs. (També els arbres

poden enraonar més que les lletres...)

 

Amb dues lletres, i pegant en pedra,

en camí d'arbres veus desfer-se trossos

de mots d'un llibre nat sota mals signes.