Ara el veig com un immens passadís...


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Ara el veig com un immens passadís ple de transeünts que s'afanyen per arribar a llocs diversos, però amb un objectiu comú: veure la final de Champions de Wembley. S'hi afanyen els jubilats, els membres de la població activa i també els de la passiva, com ho demostren les dues adolescents que m'acompanyen a bon pas camí del Foment Hortenc: ma filla i la seva amiga de l'ànima. Molts botiguers comencen a abaixar la persiana abans d'hora. D'altres es resignen a seguir la final per la ràdio o en teles portàtils estratègicament situades. Els de la benzinera del carrer Tajo la tenen al costat dels lectors de visa. El paki que ofereix fruita i verdura en horaris amplíssims la té camuflada entre els enciams. M'adono de la gran quantitat de samarretes blaugranes que ara mateix circulen pel carrer. Calculo que una de cada tres persones la llueix. Me'n faig creus, perquè quan jo era petit només els nens teníem butlla per lluir-la. Ningú no trobava de bon to que un home ja granadet, una iaia amb crosses o una respectable mare de família es passegessin pel carrer embotits en una samarreta d'un club de futbol. Encara que fos del Barça.

A la plaça d'Eivissa el brogit ja recorda els encontorns de l'estadi en un dia de partit. Hi ha grupets de gent que fa pinta d'esperar-ne més. Rotllanes de joves que fumen i cantussegen i riuen amb una cervesa a la mà, drets al costat de les taules pleníssimes de les terrasses. Plenes de gent i plenes d'ampolles mig buides. Aquí la mitjana de samarretes blaugrana per individu puja fins a límits escandalosos. Potser dues de cada tres persones la porten. Veig que les meves acompanyants adolescents saluden molts coneguts, però comprovo alleujat que no tenen cap intenció d'aturar-se. Han entès perfectament que ens convé arribar amb temps al Foment per prendre possessió de la nostra taula a la sala del teatre. En tenim una de reservada per a dotze persones, però jo porto totes les entrades a la cartera i no seria prudent arribar-hi a última hora. A l'alçada del Bar Quimet un abanderat cridaner voleia una d'aquelles banderes bifronts que porten la blaugrana a l'anvers i la catalana al dors. Ma filla i la seva amiga reaccionen com una sola dona amb una tirallonga copulativa que sembla inspirada per Steve Jobs: i —Barça i —Barça i —BarçaBarçaBarça!!! El seu esclat d'entusiasme es revela la millor xarxa social. Al segon i —Barça s'hi afegeixen desenes de goles. El tercer ja és un clam. Aquesta nit el barri és una argamassa inflamable habitada per guspires.